Ras i curt
No sé com podria dir allò que tu ja saps:
el cos suspès en l’ai!
Per la teva aproximació d’olor de ferro.
El tret al cap
i el cos per caure.
Que tard ve el dia,
quin gust més clar el de les fines herbes,
Que tard ve el dia
quin luxe la gana.
El cos continua la pluja.
No sé com podria dir allò que tu ja saps:
el cos suspès en l’ai!
Per la teva aproximació d’olor de ferro.
El tret al cap
i el cos per caure.
Que tard ve el dia,
quin gust més clar el de les fines herbes,
Quin luxe la gana,
Que tard ve el dia.
el cos suspès en l’ai!
Per la teva aproximació d’olor de ferro.
El tret al cap
i el cos per caure.
Que tard ve el dia,
quin gust més clar el de les fines herbes,
Que tard ve el dia
quin luxe la gana.
El cos continua la pluja.
No sé com podria dir allò que tu ja saps:
el cos suspès en l’ai!
Per la teva aproximació d’olor de ferro.
El tret al cap
i el cos per caure.
Que tard ve el dia,
quin gust més clar el de les fines herbes,
Quin luxe la gana,
Que tard ve el dia.
