Mirall de dins

Isabel Garcia Canet
És el mirall de dins
La sal que m’erosiona,
El salt penya-segat
el buit d’un demà sempre.
És l’horitzó que em crema,
El fetus desunglat
Fòssil de pell sensible
El sol que es fon a l’alba.
És el balcó de dins
la gàbia sense clau del falciot,
La barana fràgil,
la infinita pista
del ball amb cadenes

Mirall de dins,
mirall de dins,
mirall de dins
Amb el suport de: