I
quan darrere el temps
se’ns obre el record
dins del llibre antic
que ens llegeix el cor
no sabem si anem
no sabem si anem
ni si hem de tornar
quan darrere el mots
no sabem què hi ha
i quan darrere els mots
vivim de punyals
se’ns giren els peus
i ens tornem de sal
no sabem si anem
no sabem si anem
ni si hem de tornar
quan darrere el vent
no sabem què hi ha
I quan darrere el vent
naufraga el demà
quan darrere el front
tot és huracà
no sabem si anem
no sabem si anem
ni si hem de tornar
quan darrere el llamp
no sabem què hi ha.
I quan darrere el llamp
el toc d’una mà
ens calma la pell
del cel tatuat
no sabem si anem
no sabem si anem
ni si hem de tornar
quan darrere el fum
no sabem què hi ha
I quan darrere el fum
hi ha l’alba d’un far
i un xiscle d’amor
i el foc que ens refà
no sabem si anem
no sabem si anem
ni si hem de tornar
quan darrere el temps
no sabem què hi ha