Qui
Qui m’ha ferrat,
qui m’ha fixat damunt dels ossos,
a cops,
aquesta pell,
aquesta pell de dona,
que tot i despullant-me m’ha vestit.
Qui m’ha cridat
i qui m’ha dibuixat la boca
amb foc,
deixant-hi, com rebrot,
la veu que es va cremant.
Òptic expert,
em miro la mirada de la gent
dintre de l’ull eixut.
I no hi vull llegir res. Cega als presagis
he avançat reculant. I m’estimbo.
Únicament,
són les pedres els dits
que em van collint aquest
abric estrany, pelló
que em deixa nua i que m’estreny
la breu
coincidència
de la vida i el cos.
qui m’ha fixat damunt dels ossos,
a cops,
aquesta pell,
aquesta pell de dona,
que tot i despullant-me m’ha vestit.
Qui m’ha cridat
i qui m’ha dibuixat la boca
amb foc,
deixant-hi, com rebrot,
la veu que es va cremant.
Òptic expert,
em miro la mirada de la gent
dintre de l’ull eixut.
I no hi vull llegir res. Cega als presagis
he avançat reculant. I m’estimbo.
Únicament,
són les pedres els dits
que em van collint aquest
abric estrany, pelló
que em deixa nua i que m’estreny
la breu
coincidència
de la vida i el cos.
