Dibuixada a la sorra

Josep Maria Parxachs
Sols ha quedat,
dibuixada a la sorra,
una cara de persona,
tant se val si no ets tu
o ningú.
Li he posat
dues petxines per mirar-me,
i una fusta per besar-te...
i així ser com voldria
tot plegat.
Amb l’esperança a l’horitzó
veig el futur, en el blau del mar.
Intento trobar,
perdut on sóc,
un temps nou, per si vols tornar.
Amb el suport de: