Dorm, cor meu, que gela a fora
I els ocellets es moren.
Abriga’t amb l’alè del meu record.
I dorm, cor meu...
Reposa en el coixí del teu enyor,
I dorm, cor meu.
Ets lluny, però et sento el respir
I el pensament més lleu...
Quan la camèlia apunti del teu somni,
No em diguessis “Adéu”,
Abriga’t amb l’alè del teu record,
I dorm, cor meu...
Dorm, cor meu, que gela a fora
I els ocellets es moren,
I els ocellets es moren...