Els meus personatges

Els meus personatges
parlen per ells,
però els seus rampells
no són més que imatges
d’alguns dels estatges
de la meva ment.

Quan estic entre ells
(són tots tan contraris…)
comprenc comentaris
i els jutjo per bells
i per no tan bells,
que és: per tal com sonen.
Potser desentonen
amb la veritat?
Mai m’ha preocupat.

Els faig perquè em tempta
dir que sí i dir que no
i tenir raó
sempre.


Escola italiana (Edicions 62 / Empúries, 2003)

Amb el suport de: