Visc a la panxa de la balena
sento el pes
el panteix
d’un ventre titànic que respira.
Se m’apaguen les candeles
se’m consumeix l’aire
me’l consumeix la bèstia
li consumeixo a la bèstia
sóc consumida per la bèstia.
Ventre orgànic
panxa palpitant.
Víscera indecent
Que m’ofusques els gestos
Que em cremes els versos
m’inundes les venes
te’m claves a l’eix
de cada mot
de cada vida,
de la saliva...
Jonàs (Galerada, 2002)