Ancorada
Aquest joc de sentits
Em pren sovint amb força,
Desprèn l’alè de boques
Eixutes per derrota.
Em pren com si mai més
Hagués jo d’habitar-lo;
Se’m fugen de les mans
Els angles del paisatge.
On deixaré les àncores
Del meu vaixell de vidre?
Tensen les hores aigües
Incertes, insensibles.
On deixaré les marques
Del meu auster viatge?
Si l’aire mou l’arena
I el crit és subterrani.
