Un fred d'anys humitós m'estremeix els sentits
m'aborrona la sang i m'envesca la tinta
El món veu créixer durs insistents els renous
i no sent venturoses fondals les paraules
Aquesta àrdua passió aquest àrid desfici
em murgona la veu i em va devorant l'ànima
¿He nascut per a açò? ¿No hi ha res més vivible?
Dins la nit secular on fermenta l'insomni
Sur le vide papier ser poeta és un càstig
Pens en illes del sud veig el Déu d'Spinoza
té raó Sartre quan diu que l'infern són els altres
No suport les ciutats que encimenten l'atzur
per açò invoc Thoreau Cal fundar l'esperança
de ser més que un versaire un inútil rapsode
un poeta local un sonet estantís
Ah poder navegar pels confins de la llengua!
És fotut subsistir no és gens fàcil escriure
quan et rompen a cops de vergonya el paisatge
¿Qui va dins aquest cotxe furtiu que s'atura
amb els llums apagats davant Cala Molí?
¿Un obrer putejat un fadrí calb sorrut
dos alegres amants que frisosos forniquen?
Fornicar no és pecat Hi ha la concupiscència
la luxúria i el goig el delit la mirada
recreant-se en uns pits d'inefable bellesa
Ell amb dits de desfici li obre la brusa
i ella diu tremolant que l'estima i el besa
Purgatori remot d'enyorança i excuses
hi ha una platja dantesca on encallen els dies
L'arenal es va omplint d'esquelets blancs de versos
És inútil fugir resadors de la carn
evadir-se del món tancar-se en el non-sense
perquè el sexe insisteix i dóna matadura
Saturat de paraules postisses i bordes
de camins desgastats per petjades perdudes
entr a un món interior de paratges i llibres
que m'invent visionari en la nit a les fosques
El vent dorm enllunat i fumeja en la neu
una datxa tranquil·la on malviu Pasternak
Titil·leja un llumet de petroli i l'agut
alarit d'un fer llop afamat és un vers
convertit en burot Neva a Peredelkino
Aspre món estimat es tan curta la vida
és fotut existir sense pau ni tendresa
Hi ha clítoris ablats de dones lapidades
i les mosques brunzent sobre els cossos nus d'Àfrica
Hi ha també rossinyols deprimits que estosseguen
erugats entre boscos fermats amb filferro
Veig S'Artiga For Sale Assassinen Les Illes
Hi ha un paisatge moral que ens arrela i ens salva
El silenci de Déu a una platja d'Strómboli
el volcà retronant sota un cel que perilla
Entre crits i murmuris de rostres hipnòtics
Bergman cerca maduixes salvatges a Färo
Els mesquins Epulons els banquers de la City
no entendran mai el gust de pescar a Cales Coves
ni la sort de nedar a Binigaus de nit nus
Macaret és més bell que l'Empire State Building
que els sermons de Bossuet o un cotxe de carreres
Aquests anys postmoderns d'art fast food i seny light
de matances brutals genocidis i plagues
vergonyoses de fam de Txernòbyls de rates
escampant pels budells de la història una pesta
que fa ingenu Camus prest seran arxivats
sense pena entre els fulls reciclats de l'oblit
Revoltats i rebels com Sísif que s'enfronta
a l'absurd d'existir som lliures de matar-nos?
De les gorgues de l'Orc neix un nou Dies Irae
L'Evangeli es fa a Patmos tortura i venjança
No està tot esfondrat no hi ha cap terra eixorca
podem fer del futur una pàtria més digna
Ja sabem com acaba Germania anno zero
Roma no ha de ser més una ciutat oberta
Don menjar als gavinots que es conjuren al pati
Té perfumde pinar la frescor a Kifissia
L'esbarzer que cremava a l'Horeb s'ha assecat
i els profetes sospiren per amples marcs d'or
Pobre Schelling befat Aquífaunes i sàtirs
han fugit del progrés No hi ha rius on Heràclit
es banyi més d'un cop però a Cala Galdana
corre humil un torrent de granotes raucant
de canyís i aladerns de tortugues i anguiles
Prou ser una illa que viu dins una illa i es clou
No hem tingut Odissees ni fils argonautes
ni Aristòtils ni temples ni grans partenons
Hem viscut vegetant sense orgull per la llengua
habitants inconscients d'un secret paradís
Hi ha vestigis d'afront Com que no vull plorar
ni riure sota el jou de la mentida emigr
dins un vers on veig cine llegesc camín call
Arrasen tamarells desvirguen sivinars
engabien rupits envesquen passarells
mutilen impostors les ànimes dels brucs
i arnats dissequen murris xòrics i falcons
La paraula ha perdut el seu valor honest
i escrivim com si Déu no existigués o fos
un factòtum cruel dictador i repressiu
L'anarquia és l'estat de summa perfecció
on hi ha caos desordre ja no hi ha anarquia
Cal parlar sense por Bakunin de moral
la moral d'Agustí d'Hipona que es resum
en un savi consell llibertari que pot
transformar el món i diu Dilige et quod vis fac
Si són falsos els mots ¿té sentit ser poeta?
Del que no es pot parlar ¿cal guardar-ne silenci?
Hi ha teòlegs tan rancis que fan por i no toquen
de peus a terra i parlen de coses excelses
mentre (resen pels pobres però no amb els pobres)
molta gent vora seu pateix fam o malviu
en la més denigrant i espantosa blasfèmia
Com digué estràbic Sartre ple de tedi i de nàusea
hem de dar-li sentit a la Literatura
És més fàcil pensar l'infinit que el finit
naufragar en l'absolut Cal ser font i no sac
Emboscat en la nit de Macaret ocult
onde a terra termina e o mar comença
veig un niu saquejat veig Rousseau perseguit
passejant sense pena pels fills que ha deixat
a l'hospici refent entre herbaris Els Somnis
Què podem esperar dels argots financers
sinó tombes de joncs o agres rètols amb cans!
¿Som un breu desdesig un fulgor en el no-res?
El gust verd refilós de l'aire mentre lluny
com si fos Meteora o el Mont Athos bell
s'alça cúpula roja al santuari buit
de la Verge del Toro entre antenes rampants
em recorda els estius de la infantesa veig
Homer recitant versos cec sota un gran sol
encigalat i al pou del pati Moby Dick
Demiürgs d'ulls gastats pel glaucoma dels mots
textilistes bruixers Milton Joyce Borges cecs
Esquivant bucs fantasmes i espectres albins
Dante solca amb llaüt els platjals de l'Avern
Tanmateix a pesar de l'absurd que promou
la lletjor i la maldat el sol daura aquest jorn
que despunta feliç de ser vers rere el mar
Som allò que llegim i tenim el que dam
La llavor d'un oblit el fulgor d'una espelma


Nura (Quaderns Crema, 2006)