Santa Rita, Santa Rita
Santa Rita, Santa Rita
Fes que això duri per sempre
que tot s'ompli com la parra
de raïm, zum zum d'abelles
fes que brilli aquesta dansa, les lluernes de l'orquestra,
remolins de les rieres i els embats a l'escullera.
No m'esquivis la mirada
duc l'estiu a les parpelles
tinc colors a les rajoles
vull bombolles purpurines
Tinc una horta a dins del ventre
tatuatges, fruita roja
dóna'm brides que m'allunyin
la gran volta de campana
Santa Rita, Santa Rita
dóna'm anys i dóna'm cel
dóna'm sopes cada dia
tingues allunyat el gel
* Els colors del préssec em diuen passa
em diuen que els sols es reuneixen en família
fent-me foc d'artifici dels tremolors
Com alfabets que ens inventem entre les
canyes, com un llenguatge multicolor,
com les lletres i les guspires del torn de llima
Aquest misteri de l'esmolet petjant les
places. La música de l'esmolet passant
la mola i el tacte de la fulla abans de
ferir roures i alzines com en venjança.
[*fragment recitat pel mateix poeta, Xavier Grimau,
al costat d'un altre d'"El ventre del centpeus", dins la cançó "Santa Rita, Santa Rita" de Conxita]
