XXV (L'home que tinc al meu davant)
Què és la veritat?. Vidre llançat, esmicolat, als quatre vents de la ciutat, trossos de fang molt trepitjat, un últim xiscle de negat, cruels vestigis de raspall, sang a pells fines de cavall, netes agulles de cristall a dits llardosos de brivall subtils reflexos de mirall al gruix del ferro del magall que cava clots en dolents horts on són colgats els daus dels morts, parany de naips, guanys de parracs, itinerant aguait dels llacs, dolor, buidor, pecat, espant: l’home que tinc al meu davant.
