A un arbre ferm

Lluny, lluny de tota realitat em topo amb la teva presència ferm i immòbil davant de mi em parles amb la teva mirada curiosa. M’apropo al teu cos i t’abraço enfonsant el meu rostre en el teu pit tebi em deixo portar per l’olor de la teva pell que em calma.
Amb el suport de: