Som (Primavera del 14)
Som un mar, milions de gotes d'aigua,
un tsunami, l'embranzida d'un nou món.
Som un foc, milions d'espurnes vives,
un megàfon, amplifica el crit de molts.
Som Can Vies, Som la PAH,
la lluita pel demà.
No més CIEs, No a la MAT,
la vida que vindrà. Les llavors ja han germinat.
Som el vent, viatgers de la memòria,
la pancarta, la poesia del nou temps.
Som la sang, la saba de les venes,
la bandera acompanya sempre estels.
Som Marea, Som la PAH,
la lluita pel demà.
Som Escola, No a la MAT,
la vida que vindrà. Les llavors ja han germinat.
Som el món que enfonsarà el seu règim,
l'esperança que no desallotjaran.
Som Can Vies, Som la PAH,
la lluita pel demà.
Som la Crida, No a la MAT,
la vida que vindrà. Les llavors ja han germinat.
Som els qui som. No.
Som els qui hem de ser. Som
l’esperança de la llum a l’albada
i la veu greu de l’ocell i la tempesta.
Som la tempesta.
El tro que anuncia la calma, som.
La claror blava on comença la flama
i la remor de la força de l’aigua.
Som el moviment que vol ser.
Els qui es mouen, som. Som
els qui som i els qui cal ser.
I som perquè cal ser.
Som. Ser. Cal ser.
