No et quedis amb mi aquesta nit

La qüestió és acostumar-se al mal temps,
em deies, i jo ho apuntava a la llibreta negra
al costat dels versos,
sexe líquid, univers de licor
al v/bell rostre de Paul Eluard que resseguies
mentre em deies amor marxa,
marxa d’amor al vals suau
que improvises sobre les rajoles de colors.

Sóc jo el que dic que tu vens
quan tot ja és en va?
El gust del bes no té
la inèrcia amarga
que negaves quan m’acostava
al teu llit d’esbarzers.

Podríem intentar tornar
quedar com uns amants clandestins
a la Rambla i perseguir-nos
fins a la pensió d’Escudellers
buscant l’amor nociu
que omplia les venes,
els pulmons,
els nervis
i el cervell
de substància espessa
com un puré putrefacte,
com una droga pesant.

Torna al meu Líban,
et donaré el que no vols
si et quedes aquesta nit a casa. 
Amb el suport de: