Posidònia

Estimada posidònia, estimada,
ara jeus com llençol mutilat
i neteges aquest mar
amb el teu xiuxiueig constant,
i una dansa resistent
que m’endinsa en el millor passat.
Estimada posidònia, estimada.

He crescut contemplant
el poder de la força dels temps,
estimada posidònia,
els meus somnis es tornen reals,
en vull més, vull anar
a una naturalesa tan viva,
i seguir passejant
per l’aspre camí que has marcat.

Valorada immensa glòria
i estimada cada dia amb més pell crivellada,
maltractada molt i massa,
sang de iot a iot tan callada,
sense cap pietat,
ni consciència, ni contemplació,
estimada, un dibuix,
un llençol mutilat. Hem perdut
camps i boscos, terres d’hort
que ja no tornaran mai més.
Ja no es pot ni pensar
ni tampoc tolerar aquesta pèrdua. 
Amb el suport de: