El llapinot

Vós que teniu dins l'Aspre catalana
un mas tan blanc, Teresa d'en Julià,
i que mireu l'escala forana
al cim del coll l'església blanquejar,
ara us voldria agrair el franc hostatge,
bona mestressa, el bon cor que s'hi fa,
i sobretot el llapinot salvatge
que en el sarró m'heu volgut regalar.
El llapinot ha fet un bon viatge.

Encara humit de flaires del terrer,
i amb el regust del vi que el mullegava,
podeu pensar que ja l'hem menat bé.
La boca i tot ens enfarigolava,
i tot mon somni anava a reposar
sobre un graó de l'escala forana,
d'on creia oir les tres gosses jaupar,
bo i despertant la frescor bosquetana
i els carboners perduts a l'alzinar.

Un caminet entre brugueres mena
al vostre mas dins una soledat.
El caçador hi vetlla a la serena,
quan s'hi mou fressa, el blat indi espigat.
Tota la nit és una cantilena,
i l'Aspre fosca oïu murmurejar,
vós que teniu sota la lluna plena
un mas tan blanc, Teresa d'en Julià. 
Amb el suport de: