A una noia que passa per les llosanques
No a flor de terra ni al cel
-una mica a cada banda-
Que la terra és massa avall
I el cel blau és molt enlaire...
No a flor de terra ni al cel,
Sinó sobre les llosanques.
La finestra i el balcó
T’empresonen i et retallen
I a una noia no li escau
D’enfilar-se sobre els arbres..
No en finestra ni balcó
Sinó sobre les llosanques.
Un moment del teu camí
Un graó en la teva escala:
El moment que , al fil del mur,
Fas una, dues, tres passes...
Un moment del teu camí
Quan puges per les llosanques...
No al vespre ni de matí,
Ni al migdia... és la tarda
Que el sol caient a biaix
Per la cintura t’abraça...
No és al vespre ni al matí
Sinó en passar les llosanques.
No et dic el que pots dur al braç,
Ni el pel que duus a l’espatlla.
No et dic pel que duus al cor
Ni el que mostres a la cara...
No et dic pel que duus amb tu
Quan pugues per les llosanques.
Hi hi ha una cosa de virtut
D’art, de gracia, de miracle,
De saber-te sostenir
Una mica com els àngels.
Hi ha una cosa de virtut
Quan pugues per les llosanques.
És un pujar a petits vols,
Des de l’una pedra a l’altra,
Per guanyar un altre replà,
Per anar acostant-te a casa.
És un volar a petit vols
De pujar per les llosanques.
-una mica a cada banda-
Que la terra és massa avall
I el cel blau és molt enlaire...
No a flor de terra ni al cel,
Sinó sobre les llosanques.
La finestra i el balcó
T’empresonen i et retallen
I a una noia no li escau
D’enfilar-se sobre els arbres..
No en finestra ni balcó
Sinó sobre les llosanques.
Un moment del teu camí
Un graó en la teva escala:
El moment que , al fil del mur,
Fas una, dues, tres passes...
Un moment del teu camí
Quan puges per les llosanques...
No al vespre ni de matí,
Ni al migdia... és la tarda
Que el sol caient a biaix
Per la cintura t’abraça...
No és al vespre ni al matí
Sinó en passar les llosanques.
No et dic el que pots dur al braç,
Ni el pel que duus a l’espatlla.
No et dic pel que duus al cor
Ni el que mostres a la cara...
No et dic pel que duus amb tu
Quan pugues per les llosanques.
Hi hi ha una cosa de virtut
D’art, de gracia, de miracle,
De saber-te sostenir
Una mica com els àngels.
Hi ha una cosa de virtut
Quan pugues per les llosanques.
És un pujar a petits vols,
Des de l’una pedra a l’altra,
Per guanyar un altre replà,
Per anar acostant-te a casa.
És un volar a petit vols
De pujar per les llosanques.
