Isardó enganyat pel vent
Cama ací i cama allà
sobre la ratlla de França,
entrealbiro el món que ve,
entrealbiro el món que marxa.
Només que allargués la mà
Arribaria a agafar-te,
isardó enganyat pel vent,
Isard de l’estrella blanca.
He creuat tres cops el mar
I he seguit mig món per l’aire:
Res no em guaria l’enyor
L’enyor d’aquestes muntanyes
Només que allargués la mà
Arribaria a agafar-te,
isardó enganyat pel vent,
Isard de l’estrella blanca.
Va nevant sobre el meu cap,
Com per l’alta serralada:
El delit encara el tinc
Si el rigor d’abans em manca.
Només que allargués la mà
Arribaria a agafar-te,
isardó enganyat pel vent,
Isard de l’estrella blanca.
Aquí he trobat la rel
I el vol, fàcil, de les branques:
L’arbre del meu cor cansat
Al bon sol de tardor és daura.
Només que allargués la mà
Arribaria a agafar-te,
isardó enganyat pel vent,
Isard de l’estrella blanca.
No hi vinc a cercar el repòs,
Ni la glòria ni el miracle,
Sino retrobar el camí
Que en bona hora començava.
Només que allargués la mà
Arribaria a agafar-te,
isardó enganyat pel vent,
Isard de l’estrella blanca.
L’amor, la mort i el combat,
La joventut i la Pàtria,
Tot ho vaig descobrir als cims,
Que la vida m’hi jugava.
Només que allargués la mà
Arribaria a agafar-te,
isardó enganyat pel vent,
Isard de l’estrella blanca.
sobre la ratlla de França,
entrealbiro el món que ve,
entrealbiro el món que marxa.
Només que allargués la mà
Arribaria a agafar-te,
isardó enganyat pel vent,
Isard de l’estrella blanca.
He creuat tres cops el mar
I he seguit mig món per l’aire:
Res no em guaria l’enyor
L’enyor d’aquestes muntanyes
Només que allargués la mà
Arribaria a agafar-te,
isardó enganyat pel vent,
Isard de l’estrella blanca.
Va nevant sobre el meu cap,
Com per l’alta serralada:
El delit encara el tinc
Si el rigor d’abans em manca.
Només que allargués la mà
Arribaria a agafar-te,
isardó enganyat pel vent,
Isard de l’estrella blanca.
Aquí he trobat la rel
I el vol, fàcil, de les branques:
L’arbre del meu cor cansat
Al bon sol de tardor és daura.
Només que allargués la mà
Arribaria a agafar-te,
isardó enganyat pel vent,
Isard de l’estrella blanca.
No hi vinc a cercar el repòs,
Ni la glòria ni el miracle,
Sino retrobar el camí
Que en bona hora començava.
Només que allargués la mà
Arribaria a agafar-te,
isardó enganyat pel vent,
Isard de l’estrella blanca.
L’amor, la mort i el combat,
La joventut i la Pàtria,
Tot ho vaig descobrir als cims,
Que la vida m’hi jugava.
Només que allargués la mà
Arribaria a agafar-te,
isardó enganyat pel vent,
Isard de l’estrella blanca.
