Molt retòricament, un poeta plora el desamor de la seva ànima
T'he estimat en silenci, t'he estimat
en la tenebra ardent, en la tenebra,
en llargues nits d'insomni, en llargues nits.
Millor fóra oblidar-te, millor fóra
no naufragar als teus ulls, no naufragar
en l'espill d'aigua obscura, en l'espill d'aigua
on m'emmirallo, amor, on m'emmirallo.
Però què dic, orat, però què dic?
Si molt pitjor turment, si molt pitjor
fóra no veure't més, fóra no veure't.
Lluny de tu em moriria, lluny de tu.
en la tenebra ardent, en la tenebra,
en llargues nits d'insomni, en llargues nits.
Millor fóra oblidar-te, millor fóra
no naufragar als teus ulls, no naufragar
en l'espill d'aigua obscura, en l'espill d'aigua
on m'emmirallo, amor, on m'emmirallo.
Però què dic, orat, però què dic?
Si molt pitjor turment, si molt pitjor
fóra no veure't més, fóra no veure't.
Lluny de tu em moriria, lluny de tu.
