Retrat de noia en negre i blanc
Avui he trobat Àngels. (I escric Àngels
i ignoro la color dels seus ulls clars,
la color dels cabells que semblen rossos.)
Però escric Àngels perquè, amb lletra anglesa,
al vell retrat diu«Àngels, 18 anys».
I qui fou Àngels? Quins els somnis seus?
Com era el tendre cor d’aquesta noia?
Quins els obscurs desigs? Oh Déu, com era?
Molts de cops una noia és com un riu
o una càlida lluna, potser un arbre,
o la justa meitat d’una besada.
M’esgarrifa pensar que Àngels (i és que Àngels
només és un exemple) estimaria
profundament algú, profundament.
(Penso en cossos esplèndids vora el mar,
penso en estels llunyans, llunyans crepuscles...)
Del seu amor, no en queda ni memòria. (Llàtzer Homs Astasio)
i ignoro la color dels seus ulls clars,
la color dels cabells que semblen rossos.)
Però escric Àngels perquè, amb lletra anglesa,
al vell retrat diu«Àngels, 18 anys».
I qui fou Àngels? Quins els somnis seus?
Com era el tendre cor d’aquesta noia?
Quins els obscurs desigs? Oh Déu, com era?
Molts de cops una noia és com un riu
o una càlida lluna, potser un arbre,
o la justa meitat d’una besada.
M’esgarrifa pensar que Àngels (i és que Àngels
només és un exemple) estimaria
profundament algú, profundament.
(Penso en cossos esplèndids vora el mar,
penso en estels llunyans, llunyans crepuscles...)
Del seu amor, no en queda ni memòria. (Llàtzer Homs Astasio)
