Bellíssims cossos de fang i de llum
Com un crit, com un càntic, com un clam
s’eleva el dòcil fang cap a l’altura:
misteri de la forma, línia pura
durament conquerida, pam a pam.
Ni crepuscle de foc ni esclat de llamp,
sinó una llum alada que, a mesura
que creix el fang, el vell portent procura
de la costella bíblica d’Adam.
De primer va ser el fang, la nostra terra
solcada per un riu de llims i espigues,
defensada –quan cal- amb punys i a mossos.
De primer va ser el fang. Més tard la gerra,
l’esplendor de les àmfores antigues.
Més tard, la llum harmònica dels cossos.
s’eleva el dòcil fang cap a l’altura:
misteri de la forma, línia pura
durament conquerida, pam a pam.
Ni crepuscle de foc ni esclat de llamp,
sinó una llum alada que, a mesura
que creix el fang, el vell portent procura
de la costella bíblica d’Adam.
De primer va ser el fang, la nostra terra
solcada per un riu de llims i espigues,
defensada –quan cal- amb punys i a mossos.
De primer va ser el fang. Més tard la gerra,
l’esplendor de les àmfores antigues.
Més tard, la llum harmònica dels cossos.
