Havent llegit els Cants d'amor del cavaller Ausiàs March
Aquesta nit estic tristíssim. Tanco,
flor de Gandia, falconer del rei,
sobre el teu llibre els ulls cansats. Ressonen
els versos amples i fragants, com la
remor del vent entre florides branques.
Lluny és Teresa, i gairebé no dius
ni el nom ni l'hora ni el secret delit.
Tant l'has besada en somnis, que coneixes
—més que el marit— aquell tremolor
lleu del llavi roig i de la sina blanca.
Però el temps, Ausiàs, en va transcorre.
I sols et queda el persistent desig
del ver amant que, contra tot, espera.
Que'ls amadors han en continu esper.
flor de Gandia, falconer del rei,
sobre el teu llibre els ulls cansats. Ressonen
els versos amples i fragants, com la
remor del vent entre florides branques.
Lluny és Teresa, i gairebé no dius
ni el nom ni l'hora ni el secret delit.
Tant l'has besada en somnis, que coneixes
—més que el marit— aquell tremolor
lleu del llavi roig i de la sina blanca.
Però el temps, Ausiàs, en va transcorre.
I sols et queda el persistent desig
del ver amant que, contra tot, espera.
Que'ls amadors han en continu esper.
