Per les regueres circula lenta
l’aigua encalmada dels arrossars,
ran de la sínia el barral de vidre
vessa vi negre pel bequerull
i per la sèquia llisquent d’anguiles
ja l’all-i-pebre hi has somniat
o bé les llisses ben torradetes
i la paella del rossejat.
Vicent, no pensis més en la teca:
ple de llenties, et passo el plat.