No vetllaran el nostre son
No vetllaran el nostre son
gòtics xiprers
ni la quietud austera
d’arcs romànics.
Tindrem per descansar
un ram barroc
de malva i avellanes.
Entre cap i coll pengeu-vos
el sac de la derrota
–la nostra–
vosaltres, que molt destres
assolireu
la rutilant victòria.
Penseu, però,
allò dels dies
i les llonganisses,
el llevat i el forment:
el pa de la jornada.
Que el fil
es trencarà
per allà
on peti,
perquè encara és ben nostra
l’esperança.
gòtics xiprers
ni la quietud austera
d’arcs romànics.
Tindrem per descansar
un ram barroc
de malva i avellanes.
Entre cap i coll pengeu-vos
el sac de la derrota
–la nostra–
vosaltres, que molt destres
assolireu
la rutilant victòria.
Penseu, però,
allò dels dies
i les llonganisses,
el llevat i el forment:
el pa de la jornada.
Que el fil
es trencarà
per allà
on peti,
perquè encara és ben nostra
l’esperança.
