Bona nit
Jo, foraster arribava
i foraster me’n vaig.
El maig em beneïa
amb mil ramells de flors.
D’amor parlà la noia,
la mare, de casar;
el món és ara ombrívol,
tots els camins, nevats.
No puc de la partença
ni decidir el moment:
em cal trobar la via
endins de la foscor.
Una ombra, al clar de lluna,
és l’únic company meu,
i per les prades clares
rastrejo els animals.
Per què esperar a marxar-ne,
si em fan fugir d’aquí?
Que lladrin tots els gossos
davant els seus portals.
L’amor és sempre erràtic,
Déu l’ha creat així;
doncs bé, de l’un a l’altre,
bonica, bona nit.
No torbaré el teu somni,
que et vull guardar el repòs.
No em sentiràs els passos,
ja tanco suaument!
T’escric damunt la porta,
quan surto: “Bona nit”,
per tal que puguis veure
que encara penso en tu.
i foraster me’n vaig.
El maig em beneïa
amb mil ramells de flors.
D’amor parlà la noia,
la mare, de casar;
el món és ara ombrívol,
tots els camins, nevats.
No puc de la partença
ni decidir el moment:
em cal trobar la via
endins de la foscor.
Una ombra, al clar de lluna,
és l’únic company meu,
i per les prades clares
rastrejo els animals.
Per què esperar a marxar-ne,
si em fan fugir d’aquí?
Que lladrin tots els gossos
davant els seus portals.
L’amor és sempre erràtic,
Déu l’ha creat així;
doncs bé, de l’un a l’altre,
bonica, bona nit.
No torbaré el teu somni,
que et vull guardar el repòs.
No em sentiràs els passos,
ja tanco suaument!
T’escric damunt la porta,
quan surto: “Bona nit”,
per tal que puguis veure
que encara penso en tu.
