El vent amb el penell s’esplaia
a casa de la meva amor,
i jo, en el meu deliri, penso
que es riu del pobre fugitiu.
Abans l’hauria hagut d’entendre,
el signe aquest al seu casal!
No hauria així cregut trobar-hi
cap dona d’esperit fidel.
El vent juga amb els cors, a dintre,
com al teulat, bé que menys fort.
A ells què els fan les meves penes?
La filla és un molt bon partit.