Enravenament
En va a la neu hi busco
les traces del seu pas,
quan de bracet anava
amb mi pels prats gemats.
Jo vull besar la terra,
obrir la neu i el glaç
amb els meus plors fogosos,
fins a arribar al soler.
On trobaré herba verda,
on trobaré una flor?
Les flors són totes mortes,
l’herbei emmusteït.
D’aquí no haig d’endur-me’n
el més petit record?
Qui em parlarà, doncs, d’ella
quan callin els meus mals?
Dins el meu cor tot rígid
hi ha el seu retrat, glaçat;
si mai el cor ve a fondre’s,
també ho farà el retrat.
les traces del seu pas,
quan de bracet anava
amb mi pels prats gemats.
Jo vull besar la terra,
obrir la neu i el glaç
amb els meus plors fogosos,
fins a arribar al soler.
On trobaré herba verda,
on trobaré una flor?
Les flors són totes mortes,
l’herbei emmusteït.
D’aquí no haig d’endur-me’n
el més petit record?
Qui em parlarà, doncs, d’ella
quan callin els meus mals?
Dins el meu cor tot rígid
hi ha el seu retrat, glaçat;
si mai el cor ve a fondre’s,
també ho farà el retrat.
