El til·ler

Al pou, davant el porxo,
es dreça un gran til·ler;
hi he fet, a la seva ombra,
molts somnis exquisits.

Hi he inscrit, damunt l’escorça,
tantes raons d’amor!
En dol o en alegria,
tothora l’he buscat.

M’ha convingut passar-hi
quan era negra nit,
i fins en la tenebra
he clos encara els ulls.

Les branques fressejaven
com si em volguessin dir:
“Vine, company, acosta’t,
aquí hi ha el teu repòs.”

El vent glaçat bufava
de dret contra el meu front,
i el cap em desguarnia
i jo ni m’he girat.

Sóc ara a moltes hores
enllà d’aquell indret,
però jo el sento encara:
“Ençà hi ha el teu repòs.” 
Amb el suport de: