Torrent

Moltes llàgrimes del rostre
m’han caigut damunt la neu:
tenen set les volves
fredes d’absorbir el meu dol ardent.

En voler rebrotar l’herba,
bufarà un vent més suau,
mentre el glaç s’obrirà a trossos
i la neu es desfarà.

Neu, que em saps tant la recança,
digues, on et du el corrent?
Just segueix les meves llàgrimes
i el torrent t’acollirà.

Passaràs amb ell el poble,
pels carrers atrafegats;
si l’ardor sents de les llàgrimes,
casa d’ella ja has trobat. 
Amb el suport de: