Al riu

Tu que amb tant goig baixaves,
riu transparent i brau,
que taciturn et tornes
que ja ni dius adéu!

Amb una crosta dura
t’has recobert sencer,
i jeus fredós i immòbil
estès sobre l’areny.

Al teu damunt gravava
amb un cantell de roc
el nom de l’estimada
i el dia i el minut.

El dia que ens trobàrem
i el que me’n vaig anar.
I entorn de nom i xifres,
un sol anell romput.

Cor meu, en aquesta aigua
no hi veus el teu retrat?
No et bull sota l’escorça
un riu també revolt? 
Amb el suport de: