Mirada enrere
Quina cremor sota les soles,
malgrat que petjo neu i glaç;
però no vull l’alè reprendre
si encara veig torres i murs.
He ensopegat amb cada pedra,
fugint de cop de la ciutat;
les gralles em tiraven boles
de glaç i neu, des dels teulats.
Ben altrament tu m’acollies,
ciutat de la infidelitat!
A les finestres hi cantaven,
amb força, alosa i rossinyol.
Florien els til·lers espessos,
fluïen clars els rierols,
i ah, uns ulls de noia resplendien!
Ja estaves ben perdut, amic.
Quan em recordo d’aquell dia,
voldria girar els ulls de nou,
i tornar enrere, fent tentines,
i restar, mut, al seu portal.
malgrat que petjo neu i glaç;
però no vull l’alè reprendre
si encara veig torres i murs.
He ensopegat amb cada pedra,
fugint de cop de la ciutat;
les gralles em tiraven boles
de glaç i neu, des dels teulats.
Ben altrament tu m’acollies,
ciutat de la infidelitat!
A les finestres hi cantaven,
amb força, alosa i rossinyol.
Florien els til·lers espessos,
fluïen clars els rierols,
i ah, uns ulls de noia resplendien!
Ja estaves ben perdut, amic.
Quan em recordo d’aquell dia,
voldria girar els ulls de nou,
i tornar enrere, fent tentines,
i restar, mut, al seu portal.
