Repòs
Just ara, en jeure a descansar,
em sento la fatiga;
vagar m’ha mantigut despert
al camí ral inhòspit.
Els peus no em deien d’aturar,
que el fred no hi ajudava;
l’esquena no sentia el pes,
el torb ja m’empenyia.
A l’aixopluc d’un carboner
trobava breu refugi;
però el meu cos no té descans,
li cremen les ferides.
Cor meu, tan aspre i tan audaç
al torb com a la lluita,
és en repòs que et sents fiblar
pel cuc ardent que et corca!
em sento la fatiga;
vagar m’ha mantigut despert
al camí ral inhòspit.
Els peus no em deien d’aturar,
que el fred no hi ajudava;
l’esquena no sentia el pes,
el torb ja m’empenyia.
A l’aixopluc d’un carboner
trobava breu refugi;
però el meu cos no té descans,
li cremen les ferides.
Cor meu, tan aspre i tan audaç
al torb com a la lluita,
és en repòs que et sents fiblar
pel cuc ardent que et corca!
