Somni de primavera

He somiat flors vistoses,
com es desclouen en ser el maig;
he somiat prats ufanosos,
sonors d’alegres cants d’ocells.

I quan el gall cantava,
se m’han obert els ulls;
tot era fred i ombrívol,
i els corbs grallaven al teulat.

Qui dibuixava al vidre
aquestes fulles, doncs?
És que algú es riu de qui somia,
de qui a l’hivern veu flors?

He somiat amors feliços,
i una noieta ardent,
i també cors i besos,
i joia i voluptat.

I quan el gall cantava,
el cor s’ha desvetllat;
i ara repenso el somni,
aquí assegut, tot sol.

Acluco els ulls encara,
el cor batent molt fort.
Quan reviureu, fulles dels vidres?
L’amada, quan l’abraçaré? 
Amb el suport de: