Cabells blancs
El gebre amb un polsim de blanc
el cap m’enfarinava;
m’he afigurat que era ja vell
i jo n’he estat alegre.
Però aviat s’ha fos el tel
i el cap torna a ser negre.
Ah, quin enuig, la joventut,
que lluny que veig la tomba!
Entre el capvespre i el matí,
prou més d’un cap blanqueja.
I el meu, creieu-ho!, no ho ha fet
en tot aquest viatge.
el cap m’enfarinava;
m’he afigurat que era ja vell
i jo n’he estat alegre.
Però aviat s’ha fos el tel
i el cap torna a ser negre.
Ah, quin enuig, la joventut,
que lluny que veig la tomba!
Entre el capvespre i el matí,
prou més d’un cap blanqueja.
I el meu, creieu-ho!, no ho ha fet
en tot aquest viatge.
