Al poble
Lladrunyen els gossos, sonant les cadenes;
la gent ja descansen a les alcoves,
sempre somien el que no tenen,
del bé s’alegren, del mal no es planyen;
i l’endemà ja tot s’evapora.
Amb tot, fruïen la part rebuda,
i esperen que allò que encara els falta
a les coixineres podran trobar-ho.
Lladreu-me fort, zelosos gossos,
no em deu repòs quan la gent descansen!
Faig creu i ratlla amb això dels somnis.
Jo què hi puc fer entre dorments mandrosos?
la gent ja descansen a les alcoves,
sempre somien el que no tenen,
del bé s’alegren, del mal no es planyen;
i l’endemà ja tot s’evapora.
Amb tot, fruïen la part rebuda,
i esperen que allò que encara els falta
a les coixineres podran trobar-ho.
Lladreu-me fort, zelosos gossos,
no em deu repòs quan la gent descansen!
Faig creu i ratlla amb això dels somnis.
Jo què hi puc fer entre dorments mandrosos?
