Fora de la vila
hi ha un músic errant
que amb dits insensibles
va encara sonant.
Pertot fa tentines,
descalç sobre el glaç,
però la bacina
no s’emplena pas.
Ningú no l’escolta
ni el mira un sol cop;
i els gossos l’aborden
en veure’l a prop.
Ell no s’hi amoïna
i deixa fer, rai!
Ell sona que sona,
no s’atura mai.
Bon vell de rondalla,
faré amb tu el camí?
Quan canti els meus versos,
sonaràs per mi?