Jo et pressentia com la mar
Jo et pressentia com la mar
i com el vent, immensa, lliure,
alta, damunt de tot atzar
i tot destí.
I en el meu viure com el respir.
I ara que et tinc,
veig com el somni et limitava.
Tu no ets un nom ni un gest.
No vinc a tu
com a la imatge blava
d’un somni humà.
Tu no ets la mar que és presonera
dins de platges,
tu no ets el vent,
pres en l’espai.
Tu no tens límits;
no hi ha encar,
mots per a dir-te,
ni paisatges per ser el teu món,
ni hi seran mai.
i com el vent, immensa, lliure,
alta, damunt de tot atzar
i tot destí.
I en el meu viure com el respir.
I ara que et tinc,
veig com el somni et limitava.
Tu no ets un nom ni un gest.
No vinc a tu
com a la imatge blava
d’un somni humà.
Tu no ets la mar que és presonera
dins de platges,
tu no ets el vent,
pres en l’espai.
Tu no tens límits;
no hi ha encar,
mots per a dir-te,
ni paisatges per ser el teu món,
ni hi seran mai.
