Aquesta nit un mateix vent
Aquesta nit un mateix vent
una mateixa vela encesa
devein dur el teu pensament
el meu per mars on la tendresa
es torna música i cristall.
El bes se’ns a feia transparència
– Si tu eres l’aigua, jo el mirall –
Com si abracéssim una absència.
¿El nostre cel fóra, poster,
un somni etern, així, de besos
fets melodia, i un no ser
de cossos junts i d’ulls encesos
amb flames blanques, i un sospir
d’acariciar sedes de llir?
una mateixa vela encesa
devein dur el teu pensament
el meu per mars on la tendresa
es torna música i cristall.
El bes se’ns a feia transparència
– Si tu eres l’aigua, jo el mirall –
Com si abracéssim una absència.
¿El nostre cel fóra, poster,
un somni etern, així, de besos
fets melodia, i un no ser
de cossos junts i d’ulls encesos
amb flames blanques, i un sospir
d’acariciar sedes de llir?
