Fes-me la vida transparent

Fes-me la vida transparent,
com els teus ulls;
torna ben pura la mà meva,
i al pensament
duu-m’hi la pau.
Altra aventura no vull,
sinó la de seguir
l’estela blanca que neixia
dels teus camins.
I no llanguir
per ser mirall d’uns ulls.
Voldria ser com un riu oblidadís
que es lliura al mar,
les aigües pures de tota imatge
amb un anhel de blau.
I ser llavors feliç
de viure lluny d’amors obscures
amb l’esperança del teu cel. 
Amb el suport de: