El seus tresors mostra la fira
perquè els agafis amb la mà.
Jo sóc cansat de tant mirar
i la meva anima sospira.
Cotó de sucre, cavallets,
càntirs de vidre i arracades
lluen i salten fent ballades
entre el brogit dels platerets.
El teu esguard ple d’avidesa
un immortal design el mou.
¿Cerques un spectacle nou
més amunt de la fira encesa?
Els estels punxen tot el cel.
L’oreig escampa espurnes. Mira:
cam poc a poc es mor la fira
sota la llum d’aquell estel.
Glateixes per copsar l’estrella?
Ai, que el design t’estreny el cor!