Demostrar la fe

 XXV

"Ramon, si hom pogués demostrar la nostra fe,
es perdria el mèrit de creure-hi, i per tant no convé
que això es faci, ja que minvaria el bé;
car en perdre el bé, el mal seria a l'instant
la causa que demostraria que contra el mèrit ve,
per la qual cosa hom ha de creure veritat, que no prové
per força d'argument, sinó només per fe.
I encara, que l'enteniment humà gens no conté
tota la veritat de Déu, que infinita es manté,
tant que causa finida tota ella no té.
Per tant, la vostra raó no sembla que valgui res,
i com que no us consolau, feis allò que no convé".

XXVI

"Ermità, si hom s'hagués a si mateix creat,
el que enteneu provar contindria veritat;
però com que Déu creà l'home per tal de sentir-se'n honrat,
davant qui és de major fi i té més altesa
que l'interès que hom té a esser glorificat
no val vostra raó; i abans ja hem provat
que la fe es pot provar, si bé ho recordau;
i si el bé es pot provar, no se segueix que el que ha estat creat
contengui i comprengui totes les coses no creades,
però que n'entén tant com a ell se li és donat,
per tal que hom hagi plena de Déu sa voluntat,
el seu record i entendre, poder i bondat".
Amb el suport de: