I
Això és la joia - ser un ocell, creuar
un cel on la tempesta deixà una pau intensa.
I això és la mort - tancar els ulls, escoltar
el silenci de quan la música comença.
II
Així un núvol es fon i deixa el cel més blau.
Així una fulla pensa que es fa lliure quan cau,
i s'apaga aquest vespre tan lent i tan segur,
sobre els camps, pels camins on ja no va ningú.
Així en la fosca es perd el pas d'un vagabund.
Déu meu, ja estic a punt.
Ja vençut, però encara sota el meu estandard
-més tard, potser seria massa tard.