Al present

Tal com un Déu es dreça davant l'Eternitat
i la mesura tota amb el seny i amb els braços,
jo em dreço davant teu, o Present!, despullat
de somnis massa vells i de record ja lassos.

El pasat se'm desfà. M'enlluerna el futur.
Cal un petit espai a la meva poquesa.
¿Un moment que flueix, gota d'un riu obscur,
podrà ser, solament, la meva eterna presa?

Alguna nit molt íntima, i distès amb esforç,
m'he dit, en l'interval dels somnis i els records:
-L'eternitat és sols un Present que s'eixampla.-

Potser l'arrel divina que és soterrada en mi
¿és sols aquest afany, tan dificil de dir,
de viure en un present una mica més ample?
Amb el suport de: