Tred edats
L'instant que el sol es pon,
una estranya alegria
jo un altre temps sentia
brollar com una font,
i el vespre m'infiltrava
dins meu, com un licor,
mig pau i mig amor,
la seva febre blava.
Ara, quan als barrancs
puja la nit impàvida,
i rampa, negra i àvida,
fins al cim dels pollancs,
jo vaig com un captaire
per qui és clos tot portal,
i en l'obagor em fa mal
la llum que resta enlaire.
De cara al cel brillant,
travesso l'hora llosca.
Els gossos de la fosca
sento, com un infant
que, extraviat, tremola,
i corre, i fa remor...
Jo em canto una cançó,
queés trista, i no aconsola.
una estranya alegria
jo un altre temps sentia
brollar com una font,
i el vespre m'infiltrava
dins meu, com un licor,
mig pau i mig amor,
la seva febre blava.
Ara, quan als barrancs
puja la nit impàvida,
i rampa, negra i àvida,
fins al cim dels pollancs,
jo vaig com un captaire
per qui és clos tot portal,
i en l'obagor em fa mal
la llum que resta enlaire.
De cara al cel brillant,
travesso l'hora llosca.
Els gossos de la fosca
sento, com un infant
que, extraviat, tremola,
i corre, i fa remor...
Jo em canto una cançó,
queés trista, i no aconsola.
