Camí de Sant Maurici
A Espot, camí de Sant Maurici, en el paisatge
pesa, majestuosa, l'ombra dels Encantats.
Accentua el seu cant la tòrtora salvatge,
els núvols són mes blancs, més esquerp el boscatge
i més verges els prats.
En el bosc, a la linda de les vastes artigues,
els avets creixen, rígidament verticals;
però com uns herois de gèneres antigues
entrellacen les branques, poderoses i amigues,
i es besen, fraternals.
I l'aigua alegre del torrent que ens acompanya
entona el mateix càntic, misteriós i greu,
que l'ànima dels arbres: les veus de la muntanya,
en l'alta soledat, en una llengua estranya,
parlan en nom de Déu.
Ah, el joiós caminet! Jo també vaig pujar-hi
un dia, sense amor, ni guia ni company.
Jo volia abocar els meus ulls de solitari
com en un gran mirall tremoladís i vari
a l'aigua de l'estany.
I vaig trobar que l'aigua de l'estany reflectia
altíssim, sobre totes les clarors de l'espai,
un color canviant i ple de melangia
-com els ulls que el meu cor somnia cada dia,
pero no troba mai.
pesa, majestuosa, l'ombra dels Encantats.
Accentua el seu cant la tòrtora salvatge,
els núvols són mes blancs, més esquerp el boscatge
i més verges els prats.
En el bosc, a la linda de les vastes artigues,
els avets creixen, rígidament verticals;
però com uns herois de gèneres antigues
entrellacen les branques, poderoses i amigues,
i es besen, fraternals.
I l'aigua alegre del torrent que ens acompanya
entona el mateix càntic, misteriós i greu,
que l'ànima dels arbres: les veus de la muntanya,
en l'alta soledat, en una llengua estranya,
parlan en nom de Déu.
Ah, el joiós caminet! Jo també vaig pujar-hi
un dia, sense amor, ni guia ni company.
Jo volia abocar els meus ulls de solitari
com en un gran mirall tremoladís i vari
a l'aigua de l'estany.
I vaig trobar que l'aigua de l'estany reflectia
altíssim, sobre totes les clarors de l'espai,
un color canviant i ple de melangia
-com els ulls que el meu cor somnia cada dia,
pero no troba mai.
