Mai

- Mai- em diguéreu mentre un bell tenor
al escenari ple de lluminàries
els seus neguits explicava en les àries
d'una òpera d'amor.

- Mai- em diguéreu, veient que us mirava
amb una expressió de desencís.
- Mai- repetireu, però amb un somrís,
quan l'òpera acabava.

Per què, senyora, aquest terrible mot
que gela la sang i barra el pas a tot
el que no sigui suïcidi?

I tanmateix, aquest segle galant
és ple de cors com el vostre, que fan
ganes de llegir Ovidi.
Amb el suport de: