Juntament amb el pintor Josep Villaubí, he après una estètica més o menys així:
Finestra al darrere,
la nosa al davant.
El cel és per terra,
l'herba, al parallamps.
Si em trec les ulleres,
m'adono del nas.
La claror difunta
de rosa i roser
ressuscita blanca,
amb ploma paper.
Tota cosa és vàlida,
fins feta malbé.
I la claror viva
d'un mati serè
també ressuscita
si en busco el perquè.
Només quan imites
tot re sulta ofès.
La son que patina
fora i dins del llit
tenyeix la mirada
d'espès blau marí.
Cal, doncs, que despertis,
que hi ha blaus distints.
Si amb o en demanaves
que et donés el to,
jo et demanaria
el teu entretoc.
Que si no hi ha un altre
jo no puc ser jo.
I si ho demanaves
i jo et dic que no,
no sóc ni amb els altres
ni amb les coses sóc.
Negatiu, em trobo,
anant-me'n del món.
Paraules i ratlles
són mitjans i ajut.
Parau les i ratlles
lliguen ets amb uts.
De grat escric ara
que naveguem junts.
la nosa al davant.
El cel és per terra,
l'herba, al parallamps.
Si em trec les ulleres,
m'adono del nas.
La claror difunta
de rosa i roser
ressuscita blanca,
amb ploma paper.
Tota cosa és vàlida,
fins feta malbé.
I la claror viva
d'un mati serè
també ressuscita
si en busco el perquè.
Només quan imites
tot re sulta ofès.
La son que patina
fora i dins del llit
tenyeix la mirada
d'espès blau marí.
Cal, doncs, que despertis,
que hi ha blaus distints.
Si amb o en demanaves
que et donés el to,
jo et demanaria
el teu entretoc.
Que si no hi ha un altre
jo no puc ser jo.
I si ho demanaves
i jo et dic que no,
no sóc ni amb els altres
ni amb les coses sóc.
Negatiu, em trobo,
anant-me'n del món.
Paraules i ratlles
són mitjans i ajut.
Parau les i ratlles
lliguen ets amb uts.
De grat escric ara
que naveguem junts.
