El teu silenci em diu que la verema
s'ha acabat, que el raïm ja és en el cub,
mentre els pàmpols groguegen a la vinya;
que no prendré en la teva copa el vi
que antany tastàvem junts.
Adéu, estels
de la verema, estels fugaços fóreu,
que heu portat, de camí cap a la fosca,
al meu cor la llum darrera. Adéu,
estels. Amb quina llum festejareu
el vi novell i les noves cançons
que ompliran la seva copa? Passà
la meva hora, i el goig uns altres llavis
ja ha cercat: car ella no beu el vi
amb qui grogueja quan cauen els pàmpols.