Port de Klaipéda

Les tardes d'hivern en el port de Klaipéda
els mercants remuguen sota un cel ben xop,
la pluja arrossega el rovell i el silenci
des de les teulades, pels molls, cap al mar.

Les tardes d'hivern en el port de Klaipéda
ploren les sirenes, quasi sense alè,
amb llàgrimes negres, pels mariners morts
en els mars glaçats, en l'oblit i la fosca.

Jo penso en les tardes d'hivern a Klaipéda,
la pluja, els mercants, les sirenes i els morts;
i recordo el rovell.
També penso en ella,
com penso en els nàufrags del mar i l'amor

que el seu cor agombola en una taverna,
amb un vas de vodka i una cançó trista.
Si el seu cor s'atura es faran nit per sempre
les tardes d'hivern en el port de Klaipéda.

Si passares d'hivern pel port de Klaipéda,
conta'm si hi remuguen vaixells rovellats,
si als molls hi ha tavernes amb dones que escolten
els nàufrags d'amor que no han gosat mai
anar a Klaipéda una tarda d'hivern.
Amb el suport de: